En el sistema de fabricació modern, el mecanitzat no és un únic mode, sinó que presenta diferències significatives en principis, precisió, nivells d'automatització i escenaris aplicables. Aclarir aquestes diferències ajuda en la selecció científica dels camins del procés, millorant l'eficiència de fabricació i la utilització dels recursos.
Des de la perspectiva dels principis de mecanitzat, el tall tradicional i el mecanitzat especial constitueixen una divisió fonamental. El primer està dominat per l'energia mecànica, eliminant material mitjançant el moviment relatiu de l'eina i la peça, com ara el tornejat, el fresat i el rectificat, i és adequat per a la formació convencional de la majoria de metalls i alguns materials no-metàl·lics. Aquest últim utilitza energia no-mecànica com l'electricitat, la calor i els productes químics per eliminar o modificar materials, com ara el mecanitzat per descàrrega elèctrica, el tall per làser i el mecanitzat electrolític, i pot tenir un paper únic en l'alta-duresa, cavitats complexes i microestructures. Les diferències en la forma d'energia i el mecanisme d'acció entre ambdós determinen la gamma de materials i estructures als quals són aplicables.
Pel que fa a la precisió i la qualitat de la superfície, el mecanitzat es pot dividir en mecanitzat normal, mecanitzat de precisió i mecanitzat d'ultra-precisió. El mecanitzat estàndard normalment aconsegueix una precisió IT8-IT10 amb una rugositat superficial de Ra 1,6-6,3μm, complint els requisits generals de muntatge. El mecanitzat de precisió millora a IT5-IT7, amb Ra 0,2-0,8μm, que s'utilitza habitualment per a components crítics com ara coixinets i motlles. El mecanitzat d'ultra precisió arriba a IT3 i superior, amb Ra inferior o igual a 0,1 μm, orientant-se a camps amb requisits de morfologia microscòpica extremadament elevats, com ara components òptics i substrats de circuits integrats. La diferència en els nivells de precisió afecta directament la inversió en equips, la dificultat de control del procés i l'estructura de costos.
Segons els nivells d'automatització, hi ha mecanitzat manual, semi{0}}automàtic i CNC. El mecanitzat manual ofereix una gran flexibilitat però una consistència limitada, adequat per a la creació de prototips d'una sola peça i per a una producció diversa de-petits lots. El mecanitzat CNC, basat en el control de programació, aconsegueix trajectòries complexes i integració de processos múltiples, millorant significativament la precisió i l'eficiència, i s'ha convertit en el corrent principal per a la producció en massa.
A més, pel que fa a la forma de l'objecte processat, el mecanitzat de blocs i el mecanitzat de xapes tenen cadascun les seves característiques: el primer s'utilitza principalment per a la conformació rotativa d'eixos i discos, mentre que el segon processa la xapa mitjançant punxonament, plegat, etc., per formar components de carcassa i marc.
Aquestes distincions no estan separades, sinó que formen un espectre complementari de processos, que permeten que el mecanitzat proporcioni les solucions més adequades per a diferents objectius de fabricació, demostrant la seva flexibilitat i adaptabilitat en aplicacions industrials.